martes, 7 de julio de 2009

VIATGE EN TREN CAP A MYSORE

04 juliol 2009

Ja em marxat de Bangalore. Hem agafat un tren a les 10.00h. Hi havia un express a les 11.00h que trigava 1 hora menys. Hem agafat la opcio barata, el de les 10.00h. Ens ha costat 42 INR, es a dir 0.66 centims d'euro per un trajecte d'uns 100 kilometres i tres hores de durada. Jo he anat al toilette abans d'agafar el tren i ha sigut tota una odisea. La passejada tota sola per l'andana del tren ha tingut mes expectacio que la mateixa Naomi Campbell desfilant per la Cibeles. El W.C. era de pagament i jo no duia a sobre ni una INR (Indian Rupies). Despres de negociar durant uns 10 minuts , el tio de la porta m'ha deixat passar donant 0.20 centims d'euro. Quan he sortit del W.C estava el colega amb 2 amics mes mirant la moneda que li he donat i rient.
La entrada al tren ha sigut com una carrera de "tonto l'ultim". Hem comencat molt be en un compartiment on nomes erem 3 adults i 2 nenes. En aquests moments ja som 10 persones i el tren porta 10 minuts parat. A veure a quina hora arrivem.
Tothom porta carmanyola i ara estant dinant. La majoria menja arros i fa una olereta mes bona,... El Pepe i jo estem per demanar que ens donguin un plat encara que amb el anxovats que estem no se si podriem aixecar el brac per menjar. No paren de passar venedors ambulants que diuen no se quines coses, pero en resum porten te, cafe, arros inflat amb ceba i pastanaga, una especie de cookies pero que deuen picar com una ostia, i un no parar vago amunt i vago avall. A les estacions els venedors s'incrementen i aixo es un desfiladero de platillos hindus prohibits per nosaltres, almenys de moment.

Davant nostre hi ha una mare molt jove amb 2 nenes petites. La mes petita te 2-3 anyets, sera com el Pau i menja com una llima. En un moment la mare li ha donat el pit de la manera mes natural. Nomes s'ha girat una mica d'esquena i prou. Es extrany perque a Espanya les mares no acostumen a donar el pit tant de temps.

I ja som 11 al compartiment i el tren es mou!

Mysore es molt xulo. Hem trobat un hotel mes barat que a Bangalore i molt millor. La ciutat es mes petita i tranquila. Ens hem trobat les tendes tancades. Pel que ens han dit hi ha hagut un problema entre hindus i mussulmans i han matat a 3 hindus.

Hem anat al Palau del Majaraja. Impressionant. Al Pepe l'han agafat fent fotos quan no es podia i li ha hagut de donar propina al guardia per evitar una multa. Tot plegat un engany perque el guardia de la porta li ha dit que si li donava propina li deixava fer fotos. Total que em donat 2 propies a dos caradures i no em pogut fer ni una foto. Sabeu que l'entrada al Palau costa 20 INR pels hindus i 200 INR per extrangers? Hem intentat dir que erem hindues pero no ha colat. Aixo si, hem arrancat un somriure del senyor que venia els tickets.
Per la nit el Palau esta iluminat amb bombetes. Es una mica Feria de Abril pero te el seu encant.
Hem descobert un lloc per menjar molt barat i bo. Hem dinat per 130 INR els 2 i hem sopat per 80 INR , uns 1.80 euros. Per sopar hem trobat un puesto de truites al carrer. Un tio amb una planxa a petroli, amb 3 cartrons d'ous, ceba i no se que mes i picant (que li hem demanat que no ens en poses). T'aconsellen no menjar en llocs al carrer pero tenia tan bona pinta que era impossible resistir-se. Aixo si, no apte per escrupulosos: el tio igual tocaba el petroli, que els ous (de gallina, eh?), que el nas, que,... ves tu a saber. Pero diuen que el foc tot ho mata i per 15 INR que volem mes?

Nomes hi ha una cosa que he vist i no m'ha agradat i es que un policia li ha fotut dos cops de vara a una noia que ens ha semblat que era prostituta. Li ha trencat el llavi i anava pel carrer sagnant. Aqui la policia ho arregla tot igual.

Em conegut a un noi amb un rickshaw que ens vindra a buscar dema a les 09.00h per anar a visitar un temple. Per accedir has de pujar al Monte Chamundi per 1.000 escales aixi que a descansar.



Bona nit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario